UN BLOC MONOGRÀFIC PER APROPAR-SE A LA MAÇONERIA


TÒPICS, DISTORSIONS I REALITAT

Permeti’ns exposar-li, lluny de qualsevol victimisme, certes incorreccions que, com a tòpics força repetits, han desvirtuat el coneixement de la nostra realitat, escampant una errònia concepció popular sobre l’Orde Maçònic.


El Secret Maçònic

El/la convidem a prendre el diccionari de la Real Academia Española o el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol de les seves edicions. Busqui-hi la paraula Masonería o Maçoneria; segons l’idioma hi trobarà definicions que comencen per: “Sociedad secreta (...)” i per “Associació secreta internacional (...)”.

Ambdues obres de consulta, en ser el principal recull de les accepcions del lèxic del seu corresponent idioma, contribueixen enormement a la divulgació del secretisme associat a l’Orde Maçònic i que, en estendre’s a la literatura i al col·loqui, han fomentat un imprecís coneixement generalitzat.

Davant d’això, el/la remetem al cercador Google d’internet on les paraules Maçoneria i Masonería li ofereixen milers d’entrades, bona part d’elles redactades per Institucions Maçòniques o per membres de la Maçoneria on expliquen, entre d’altres peculiaritats, la seva història, el seu patrimoni simbòlic, els seus ritus, el seu mètode així com la intencionalitat i les formes de l’Orde.

En els prestatges de les llibreries pot trobar-hi un bon nombre de llibres sobre el tema, des d’algun best seller a obres més minoritàries, des de tractats molt doctes a d’altres poc documentats, sense excloure’n volums de visió enlairada per exagerada ni els d’intenció detractora. En totes aquestes modalitats hi trobarà autors que són Maçons i d’altres que no ho són.

Les hemeroteques de pràcticament tota la premsa de països democràtics contenen innombrables entrevistes que han estat realitzades a membres concrets de la Maçoneria i on es parla sobre ella.

Diverses Institucions Maçòniques han manifestat públicament la seva conformitat o el seu desacord amb allò que han considerat beneficiós o escàs en l’àmbit civil i ciutadà.

Tant des dels seus propis locals de reunió com des d’altres habilitats per a aquests afers, i també en diversos mitjans de comunicació, la Maçoneria ha divulgat el seu fet, la seva forma i el seu ideal. D’igual manera, ha promogut conferències per al públic en general, duent-hi ponents procedents de l’àmbit cultural, polític, social, etc.

Les Institucions Maçòniques es troben legitimades en documents de registres públics estatals i també apareixen en llistats telefònics, internet i a les guies més diverses.

I en aquest moment, amic/ga lector/a, es troba vostè davant aquest opuscle, que respon a un simple propòsit informatiu.

Per tot el que hem exposat, la Maçoneria, com a pretesa “societat secreta” és molt peculiar... ja que actua en forma oberta!


L’anticlericalisme Maçònic

La Maçoneria actual es va institucionalitzar el 1717 en unir-se en federació quatre lògies de Londres. Van ser certes cèl·lules protestants les que van formular les primeres condemnes del clergat contra l’Orde; i quan aquest comptava amb només 21 anys d’existència, va arribar la primera de l’església catòlica mitjançant la butlla In Eminenti Apostolatus Specula del papa Clement XII. D’aleshores ençà, han ocupat el tron papal 19 pontífexs, 12 dels quals s’han pronunciat públicament i documentalment contra la Maçoneria.

Per part de l’Islam, la Maçoneria sempre ha estat vista amb cert recel però sense arribar a pronunciar-se en contra seu, fins que el 1978 el Col·legi de Jurisdicció Islàmica va emetre un document que enunciava 10 punts en què la desacreditava i que es resumien en el següent decret: “Atès que la maçoneria s’involucra en activitats perilloses, és un gran perill i té objectius malvats, el Sínode Jurisdiccional determina que la maçoneria és una organització perillosa i destructiva. Qualsevol musulmà que s’hi afiliï, sabent la veritat dels seus objectius, és un infidel a l’Islam”.

Amic/ga lector/a; llegint-nos, s’acompanya vostè de la Maçoneria Liberal que està composta per homes i dones que no es reconeixen entre ells per les seves concepcions metafísiques i que, segons aquestes, poden ser creients, agnòstics o ateus.

La Maçoneria, en els seus annals, va prendre una postura deista (no teista), davant el fet conceptual de religió única i veritable que havia ensagnat amb anterioritat Europa i les colònies durant gran part del segle XVII; gradualment, un sector de l’Orde Maçònic va anar progressant cap a un concepte més ampli, per adogmàtic i universal, en posicionar-se en la defensa de la total llibertat de credo religiós inclosa la de la seva manca. Aquest va ser l’inici del que avui denominem Maçoneria Liberal.


L’ideari de la Maçoneria Liberal està format en els valors d’igualtat i de llibertat de pensament, de consciència i d’expressió; rebutja el dogmatisme, el fanatisme i la superstició; es posiciona en defensa de la democràcia, del consens i del laïcisme estatal. Sense cap dubte, aquestes són postures crítiques cap a les habituals pretensions i exigències de jerarquies religioses, però això no implica anticlericalisme; només representa oposició ideològica a privilegis i a mètodes impositors.

El poder polític del clergat, en segons quins llocs i èpoques, ha permès, ha potenciat i ha exercit repressió cap a la Maçoneria amb mètodes com la il·legalització, l’assetjament, la degradació, l’expropiació, la reclusió, la tortura i la pena de mort. En diverses ocasions anteriors, i més recentment durant 40 anys, Espanya n’ha estat un clar exemple.

Sàpiga, benvolgut/da lector/a, que és probable que alguns membres de la Maçoneria alberguin sentiments anticlericals, però el que és certament palpable, històric i pertinaç és l’antimaçonisme clerical.


La influència política i el poder econòmic de la Maçoneria

Aquest epígraf podria ser explicat en un sol paràgraf de curta extensió i en el cas particular de la Maçoneria espanyola aplicant-li diminutius. Permeti’ns estendre’l una mica.

Les diferents postures en relació amb la Maçoneria, ja sigui amb la pretensió de lloar-la com de desacreditar-la, han utilitzat tant aviat arguments jocosos com lamentables, simples com complexos; n’hi ha de raonats amb alguna mena d’habilitat com d’altres que son molt estúpids. Alguns d’aquests arguments són responsabilitat dels propis Maçons quan, amb excés de zel, intuïm més Maçoneria de la que hi ha; i a l’inrevés, els que pretenen desqualificar l’Orde, veuen Maçoneria allà on no n’hi ha.

Malgrat que certs avanços socials són indissociables de la Maçoneria, no han de ser identificats com a obra seva. L’Orde Maçònic és una escola, un centre de formació constant amb un mètode d’ensenyament que dóna als seus participants la doble missió de docents i de deixebles. És un centre educatiu on no existeixen llibres de text ni catedràtics ni consignes ni avaluació ni titulacions; simplement, té per guia els valors positius inscrits en els seus símbols. L’ensenyament i l’aprenentatge s’originen en el debat iniciat davant l’exposició del dubte, de la pregunta, del coneixement, de l’experiència, de la reflexió. L’assimilació revertirà, segons la capacitat de cada assistent, en l’ampliació dels seus conceptes, en l’enriquiment de la seva sensibilitat i en la seva forma vivencial.

Posarem un exemple ben fàcil: Joaquín Sorolla, essent ja pintor amb certa fama, va ser iniciat en l’Orde. La Maçoneria no el va ensenyar a pintar ni va corregir-li cap del seus traços però, potser, el va ajudar a potenciar la seva sensibilitat cap a aquesta llum, el moviment i la cultura popular que, amb genialitat i mestratge, va plasmar en els seus llenços. La seva obra no és de la Maçoneria ni tan sols és maçònica; neix de la sensibilitat i circumstàncies de l’artista, és d’ell! i per a què en gaudeixi la Humanitat.

Exemple i conclusió similar es podria aplicar a una llarga llista: A La Verbena de la Paloma, de Tomás Bretón (Maçó); a l’Ictíneo, de Narcís Monturiol (Maçó); a la pròpia tenacitat i a l’anomenada Doctrina de la neurona de Santiago Ramón y Cajal (Maçó); a la defensa dels drets de la dona i del sufragi universal de Clara Campoamor (Maçona), etc.

En la Declaració d’independència dels EUA (1776); la Declaració de drets de l’home i del ciutadà (1789); la fundació de la Creu Roja Internacional (1863); la creació de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (1901); les constitucions de la 1a i la 2a repúbliques espanyoles; la creació de la Unesco (1945); la Declaració universal dels drets humans (1948) i un llarg etcètera podria dir-se que, d’alguna manera, el mètode i l’ideal de la Maçoneria han impulsat els seus autors; per a ells ha de anar tot reconeixement i homenatge.

Quant a les Finances Maçòniques... no les busqui, amic/ga lector/a, no necessitarà calculadora! La mitjana d’integrants d’una Lògia és d’unes 23 persones, la cotització mensual de cada membre equival a una mica menys de l’import d’un cafè diari pres en una barra de bar. Si bé és cert que les circumstàncies personals dels maçons són d’allò més variat, tots cotitzem per igual segons l’exposat. D’aquí surten els pagaments dels locals de reunió (tots de lloguer) així com les despeses que generen. La Maçoneria Liberal Espanyola no posseeix cartera de valors ni rep ni reclama cap tipus de subvenció. Aquesta realitat es troba molt allunyada del que certs mitjans de comunicació asseguren. Hi ha la possibilitat de rebre donacions però totes es destinen, íntegrament, a beneficència. El “secret”, que tampoc ho és, està en que cada Lògia acostuma a reunir-se una o dues vegades al mes i això permet compartir calendari, local i despeses.


Maçoneria només per a homes

Malgrat l’ampli esforç desenvolupat per la Maçoneria Liberal Espanyola, en donar-se a conèixer els maçons lamentem escoltar, en repetides ocasions, expressions com: “Ah! però admeten dones, vostès?” Això és mostra del desconeixement històric i actual de l’Orde; avui, la resposta es concreta amb un “Sí”, però com que aquesta no ha estat sempre la més precisa, anem a facilitar-li antecedents i dades.

És sabut que la dona ha hagut de lluitar -i en ocasions molt durament- per obtenir i equiparar els seus drets als aconseguits per l’home. El dret a la propietat, a rebre i impartir ensenyament superior, al sufragi, a l’actuació política, a la igualtat en competència i remuneració laboral, etc. són alguns dels seus exemples.

La primera normativa Maçònica són les anomenades Constitucions d’Anderson (1723), on s’interpreta que, per ser admès en la Maçoneria, és precís ser “home lliure i de bons costums”. Encara que era habitual en aquella època l’exclusió de la dona de moltes activitats en no estar ni econòmicament ni socialment ni políticament emancipada, pot ser que la Maçoneria estigués llastada per visions masculinistes, atesa la condició de clergues dels seus primers legisladors.

Tot i que no n’existeixen actes ni documentació, és molt probable que la reivindicació femenina no trigués a aparèixer amb la conseqüència que la única Confederació Maçònica francesa d’aleshores (la Gran Lògia de França), tragués a col·lació el 1744 la possibilitat de crear una Maçoneria per a Dames que finalment es va instituir encara que amb poc èxit i curta durada.

Escindida de la Gran Lògia de França per disconformitat amb l’exigència de la creença en déu per accedir a la Maçoneria, el 1773 neix la confederació Maçònica Gran Orient de França i, amb ella, l’inici de la Maçoneria Liberal o Adogmàtica que ben aviat reprèn la idea d’estructurar una Maçoneria per a Dames instituint el 1774 el que es coneix com a Maçoneria d’Adopció, que consisteix en Lògies integrades per dones però sota la presidència i supervisió de membres d’una Lògia masculina. Aquesta forma de Maçoneria encara està en vigor en certs indrets; a Espanya, avui, no existeix.

Malgrat la possibilitat de pertinença de la dona a la Maçoneria a través d’aquest sistema d’adopció, tant dones com homes i Lògies en ple ho van denunciar sobre la base de la desigualtat que comportava. Davant les dificultats per variar antigues tradicions i velles normes, alguns van optar per obviar-les iniciant a dones en Lògies masculines i en règim d’igualtat amb la resta de membres. Algunes exemples són Flora Tristán (1830), escriptora i activista pels drets femenins, la defensa de l’obrer i l’abolició de la pena de mort; Madame de Xaintrailles (1837) iniciada en la Lògia Les Artistes de París; Marie Deraismes (1882), escriptora i militant a favor dels drets de la dona, iniciada per la Lògia Els Lliurepensadors, entre d’altres.

El 1893, Marie Deraismes i Georges Martin van fundar El Dret Humà Mixt i Internacional, Confederació Maçònica que en l’actualitat posseeix Lògies als cinc continents.

L’actual Maçoneria Liberal Espanyola està integrada per diverses Confederacions que, com no podria ser d’altra manera, reconeixen l’absoluta igualtat entre els Maçons, siguin dones o homes.

Exposat tot això, seguirem el nostre recorregut!