UN BLOC MONOGRÀFIC PER APROPAR-SE A LA MAÇONERIA


SEPARACIÓ: LES DUES TENDÈNCIES

Avui existeixen dues grans tendències a la Maç.·. mundial: La que conserva com a principi d’autèntica Tradició Maçònica el text intacte de les Constitucions d’Anderson (1723) i la que, en virtut de la llibertat de pensament, considera obsoleta tota tradició que dificulti el desenvolupament dels valors d’universalitat i llibertat de l’Orde.

La primera es denomina a si mateixa Maç.·. Regular i està encapçalada per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra. La segona, que neix del Gran Orient de França, es la coneguda com a Maç.·. Liberal o Adogmàtica.

La separació entre els dos corrents o tendències neix en la discrepància de criteris sobre certs atributs que han de posseir els Maçons. Això té la seva constatació en les diferencies reglamentàries existents entre la Maç.·. anglosaxona i la francesa.

La Gran Lògia Unida d’Anglaterra atorga el seu reconeixement només a aquelles Institucions Maçòniques en què els seus membres són homes (mascles) als quals s’exigeix sine qua non la confirmació per escrit de la seva creença en un ésser suprem i en la immortalitat de l’ànima. Aquesta postura té el seu origen en les Constitucions d’Anderson, on pot deduir-se que per ser admès en l’Orde és preceptiu ser “home lliure i de bons costums”; en el document esmentat també es llegeix: “El Maçó està obligat, per vocació, a practicar la moral i si comprèn els seus deures, mai es convertirà en un estúpid ateu, ni en un llibertí irreligiós”.

La tendència maçònica liberal va variar la rigidesa inicial permutant “home” per “persona” amb independència del seu sexe, fomentant valors laics i proclamant l’absoluta llibertat de consciència i credo religiós o la seva absència en la normativa d’admissió a l’Orde.

Des de la seva creació el 1773, el Gran Orient de França va mantenir en els seus estatuts les tradicionals característiques de masculinitat i creença per als seus membres, circumstàncies que moltes de les seves LL.·. no van respectar, realitzant Iniciacions femenines i passant per alt l’exigència deista. El 1845, aquesta confederació va canviar a la seva constitució i rituals les paraules “Déu” i “Ésser Suprem” per “Principi Creador”, fet que li va aportar certa enemistat per part de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra; però va ser el 1877 quan va eliminar de la seva normativa tota restricció espiritual per ingressar a l’Orde, la qual cosa va suposar-li la total ruptura amb la Maç.·. anglesa.